login
Inicia sessió

register
Registra't

Construcció d'un violí

Viola d'amore 8 .- Fons (ensamblat)

En aquest instrument el fons pot ser...com vulguis! doncs el fas com et dona la gana. Jo, enlloc de fer-li arquejat al fons faré que sigui plà, per tenir una cosa una mica diferent al que sempre faig i perquè he vist fotos de fons plans en les que m'ha agradat que sigui plà.

Doncs plà:

Abans de començar ja em cau la gota per la front només haver de pensar que em toca serrar a mà (!!!) un troç com el de la foto d'auró...

IMAG2806

Doncs com que no hi ha més remei al lio..

IMAG2805

una horeta després........................

IMAG2811

5 ó 6 "horetes" després.....

IMAG2821

Ara poso el canto a 90º per enganxar els dos troços pel mig.

IMAG2832

IMAG2833

Un cop enganxats alliso la superfície i la rebaixo amb el ribot, molta paciència i les ganivetes fins a que em quedi un gruix constant de 4,5mm. que és el gruix final que ha de tenir el fons.

IMAG2842 IMAG2844

IMAG2847 IMAG2848

I fins aquí el periple

Comentaris (3)05-03-2015 00:08:41

Viola d'amore 7 .- Tapa (efas)

Amb el filet inserit toca acavar d'afinar l'arquejat exterior amb les ganivetes i deixar la supefície llisa i lliure de bonys o petites concavitats que hagin pogut anar sortint. No tinc fotos però és igual.

Després comencem a buidar i donar el gruix a la tapa. Aquest serà de 2,8mm. per tota ella excepte la zona de les efes que hauran d'estar a 3,5mm. i els ectrems a 4 i 4.5mm. Tampoc tinc fotos perquè em vaig oblidar de fer-ne, només dues del ppi de la etapa:

IMAG2785

IMAG2792

Ara bé una d'aquelles parts que m'agrada.

Ja he comentat que faré la viola a la meva manera, i això implica anar escollint com aniré fent cada cosa, sobretat la part de disseny i toquen efas.

He remenat per internet fins a la sacietat i vaig fer un recull de vaies efas de viola d'amore per escollir a veure quina una m'agradava, el resultat de la búsqueda és el que teniu a sota:

efas 1

efas 2

efas 3

Doncs n'hi va haver una que em va agradar només veure-la i a més va ser definitiu, només veure aquella efa ja no vaig haver de mirar-ne més, em va agradar de la 3a foto la 2a. La meva idea era naturalment dissenyar--la jo mateix però copiant-ne una de feta tenia més coses per afegir al bloc.

La foto de la viola que contenia la efa escollida era de l'instrument complet, és per això que la vaig obrir amb un programa de disseny gràfic i la vaig retocar per imprimir-la i adaptar-la al tamany de la efa del plànol:

IMAG2808

El programa es diu Inkscape, és de codi lliure iestà per linux, mac i windows.

https://inkscape.org/en/

inkscape

Bé, continuant amb el que deia...

Calco la efa escollida a un plàstic ransparent que faré servir de plantilla una vegada en retalli el perfil d'aquesta.

IMAG2812

IMAG2814

Ja puc traçar la efa a la tapa.

IMAG2815

I amb cutter i paper de vidre anar retallant i afinant...

IMAG2816 IMAG2817 IMAG2818

Aquí el resultat final:

IMAG2819

Comentaris (2)04-03-2015 01:25:27

Viola d'amore 6 .- Tapa (filet)

Començo el filet.

Faig la ranura amb un gramil d'una punta, primer la linia exterior i després la interior, així controlo una mica com em quedarà al final.

IMAG2774

Amb un cutter petitet repasso el canalet i el faig més profund, de mínim 2mm de profunditat perquè després, quan tingui el filet inserit, faré una mica de concavitat amb la gubia.

IMAG2775

IMAG2776

Quan tinc els dos canalets paral.lels i una mica profunds, extrec la fusta que queda entre ells fent així la regata.

IMAG2777

No tinc fotos de com poso el filet però es tracta de talla-lo a la mida de les regates i de mirar-s'hi una mica en els punts on s'uneixen els diferents trocets de filet, sobretot a les puntes, que doni la sensació que és un unic filet i no varis troços.

Aquí el tenim ja inserit i encolat.

IMAG2778

Al cap d'un dia la cola ja està seca i retirem el troç de filet que queda sobresortint, primer amb un ribotet i després amb una gúbia. Amb aquesta també farem un petit surc còncau per donar una mica de sensació de forat als extrems.

IMAG2779 IMAG2780

Acavarem tota la superfície amb les ganivetes i faré servir el compàs de corbes de nivell per anar controlant la simetria de la tapa.

IMAG2781

Heus aquí el resultat final:

IMAG2784

Comentaris (1)03-03-2015 00:51:13

Viola d'amore 5 .- Tapa (arquejat)

Doncs ara bé una cosa de les bones, fer l'arquejat de la tapa sense plantilles!!, En el plànol no surt cap de les plantilles per l'arquejat, per la direcció longitudinal no hi ha problema perquè en el plànol surt un dibuix de costat i per tant ja tinc la forma que ha de fer però no tinc les quintes (que són elsarquejats transversals a la direcció longitudinal)

Aquí tenim a la víctima:


I aquí l'arquejat longitudinal (després de força hores de rascar i rascar)...

Amb la curvatura longitudinal ja fet toquen les quintes. Arribat aquest punt vaig estar trencant-me el coco a veure com m'ho podia fer això, sense tenir cap plantilla i vaig recordar que hi havia un article en una revista que parlava de com, a partir d'un cercle i un punt excèntric a aquest, fent girar el cercle es marcava la trajectòria que feia el punt obteniem la curvatura usada per fer els arquejats. A partir d'aqui vaig 'inventar' un sistema per poder dibuixar aquesta trajectòria adaptant-la a les mesures de la viola. I aquest n'és el resultat:

https://www.youtube.com/watch?v=remHYjb2Q_0

Amb les plantilles ja dibuixades tenia la opció d'imprimir-les amb paper, enganxar el paper en una fullola i retallar-ne el perfil o bé fer el friki i imprimir-les en 3D, evidentment....

https://www.youtube.com/watch?v=BARjv3bmbvo

https://www.youtube.com/watch?v=jWG_CH0AOa8

Friki forever!!

i aquí el resultat; Ara a adaptar la tapa a les quintes (hores i més hores)

Comentaris (1)28-02-2015 09:20:50

Viola d'amore 4 .- Tapa (1)

Acabada la forma començo la tapa.

Aquesta és d'avet igual que el nostre amic violí i el procediment torna a ser el mateix, per tant no m'enrotllo:

La tapa la vaig comprar a maderas barber, a veure què tal funciona aquesta fusta.

IMAG2735

Enganxo les dues meitats després de pulir amb un ribot els dos extrems per on aniran unides assegurant que és perpendicular a la base.

IMAG2736

Una vegada enganxada (24 hores de repòs) marco un taladret amb aquesta fusteta que veieu que fa que em quefi perfectament vertical (si fes el forat a ull segur que em queda tort). Aquest forat el faré passant i després posaré la forma a sobre i continuaré el foradet fins els tacs superior i inferior. Això em pemetrà marcar el contorn de les tapes i que després no se'm moguin al enganxar tapes amb forma perquè en uniré primer les tapes i la forma amb un palet mitjanḉant els foradets:

IMAG2739
Marco el forat assegurant la verticalitat

IMAG2740
Continuo el forat fins a atravessar completament la tapa

IMAG2741
Traspasso el forat fins als tacs de la forma

Ja tinc dos punts de referència que em permetran situar la tapa sempre al mateix lloc en relació a la forma, ara toca marcar-ne el perfil i començar a fer la bombatura.

IMAG2742

IMAG2743
Aquí marco el contorn no sense primer haver usat els foradets per mantenir la tapa en relació a la forma

Quan vaig estar buscant informació i vaig contactar amb gent de tot el món per aconseguir un plànol molts em deien (apart de que no en tenien de plànol) que la fes a la meva manera, que inventés el que no sapigués i que improvitzés. Doncs heus aquí la primera cosa que canviaré respecte el plànol que al final vaig aconseguir

Com podeu veure estic fent servir una arandela per marcar el contorn a la tapa, això vol dir que, de fet, l'estic marcant però separada una miqueta respecte les parets dels aros i això ho faig perquè penso fer que, al igual que als violins, les tapes sobresurtin una miqueta de la forma, cosa que no passa amb les violes d'amore.

IMAG2744

IMAG2745

Amb el contorn ja retallat començo a rebaixar la alçada de la tapa per començar l'arquejat.

IMAG2746

IMAG2748

Comentaris (2)26-02-2015 00:03:03

Viola d'amore 3.- Aros

També al igual que el violí els aros s'aprimen i s'allisen fins a aconseguir un gruix constant d'1mm., la ñunica diferpencia que hi ha és l'amplada d'aquests, que és de 50mm. cosa que fa que sigui més ardua la tasca :-)

IMAG2708
Rebaixant aros amb la ganiveta

Una vegada a la mida (un parell d'horetes rascant) ja els podem doblar i enganxar les C's. Com sempre, per doblar-los, una mica d'aigua i un ferro a bona temperatura i a curbar!

IMAG2716

Tot això ho fem sempre amb cola calenta, ja que així, si passa algo algun dia, es poden desenganxar aplican-t'hi calor.

Cada vegada que enganxem algo amb cola calenta hem d'esperar almenys un dia per retirar les mordaces o sarjants que fem servir per apretar, no vaig fer cap foto d'aquest pas :-((

Abans de començar a doblar i enganxar els altre aros hem d'haver donat la forma a les C's de manera que els aros que ara venen montin a sobre d'aquestes.

IMAG2719

Dobleguem resta d'aros...

IMAG2722 IMAG2723

Els enganxem i acabem de donar-los la forma.

IMAG2728 IMAG2730 IMAG2731

He aprofitat per dobar i enganxar els aros del meu següent violí i així mato 2 ocells d'un sol tret!

IMAG2732

Comentaris (2)24-02-2015 23:53:43

Viola d'amore 2.- Tacs

Unaa vegada feta la plantilla, al igual que amb el violins, hem de fer i enganxar els tacs:

Aquesta vegada els faig més llargs i els de les puntes d'avet (com sempre) però els dels extrems els faig de salze de casa meva, aquell que va caure i el vaig tallar en porcions que estan ara mateix assecant-se:

IMAG2699

Els tacs han de quedar a la mateixa mida tots i, per això m'hi he de mirar una mica;

IMAG2697

Enganxo els tacs amb cola calenta i apreto ben fort contra el motlle.

IMAG2701

Amb la base del plànol que tinc em faig una plantilla amb un plàstic una mica rígid perquè se m'aguanti bé alhora de marcar el perfil del model en els tacs. Faig servir els foradets que vaig fer al ppi, quan feia la plantilla, com a guia per aguantar la plantilla, d'aquesta manera m'asseguro que no se'm mourà la plantilla i que em quedarà simètric.

IMAG2705

Així queda marcat, ara falta retallar la forma en els tacs a on després enganxaré els aros una vegada doblats.

F

IMAG2706

Comentaris (2)24-02-2015 00:36:47

Viola d'amore 1 .- Comencem!

Doncs bé, després de molt voltar per internet i buscar informació m'he decidit a fer una viola d'amore.

Daten molt antigues, tant com els primers violins i no sé ben bé qui fou que va començar a fer-les, el que sí que se és que són un pelet 'cursis' però boniques.

Consten de 7 cordes fregades i 7 més de simpàtiques, és a dir, que vibren per ressonància amb les altres quan les toques. Això dona un sò molt caracter-istic i especial, com de profunditat a aquests instruments.

Les cordes simpàtiques s'utilitzen a molts altres instruments sobretot de l'asia i una particularitat catalana és que al món només existeixen 4 violins amb cordes simpàtiques i, aquests quatre, varen ser fabricats per un luthier català. Era un tal Ricard Margarit i jo no sabia de la seva existència fins que vaig començar a interessar-me una mica per aquests temes.

Fer un violí de cordes simpàtiques és un dels meus futurs projectes.

Si voleu més informació sobre els violins amb cordes simpàtiques podeu accedir aquí:

www.persimpatia.com

És la web d'una persona que està realitzant un documental sobre aquests vioins i de com els va a buscar per tot el món per poder-los reunir de nou.

Bé, no m'enrotllo més:

A l'atac!

Finalment després de molt rebuscar em van enviar un plànol desde Canadà, una noia molt simpàtica, el vaig convertir a fraccions de din.a4 per poder-lo imprimir i anar ajuntant fulles per configurar-lo.

Deixo l'enllaç de la pàgina de la noia que me'l va enviar com a petit agraiment.

www.finestrings.ca

IMAG2654

Utilitzaré una fusta dolenta que corria per casa per fer el motlle interior.

El procediment és idèntic al del violí per tant m'estalvio d'exlicar-lo, el que sí que comentaré és que això que veieu abaix és un aparatet per fer que els forats quedin verticals del tot.

IMAG2655

Marco el foradet on el vull, aquest foradet serà per marcar el centre del motlle i insertar-hi una broqueta petita que em farà de guia alhora de marcar la forma dels tacs.

IMAG2656

Aquí es pot comprobar com la peça de fusta em fa de guia de la broca perquè no entri torta.

IMAG2658

IMAG2659

IMAG2698

Amb el motlle marcat és qüestió de retallar-lo i fer els foradets o buidats que es cregui convenient per a poder enganxar els tacs.

Comentaris (4)22-02-2015 23:50:45

36.-Petita reparació

Bé, més que una repaació és un remei a un petit contrateps qu se m'ha presentat a la meva última víctima.

Es tracta del violí número 7, aquest lestic fent íntegrament amb fustes d'arbres de casa meva, un avet que vàrem haver de tallar (amb molta pena per part meva) perquè ens estava trencant les parets de casa i un salze que va caure fa temps i el tronc estava per allé tirat pel terra. Vaig decidir de tenir fusta gratis i aprofitar coses de la terra de casa.

El contratemps el podeu veure a la foto següent, és un petit foradet de resina que ha sortit de cop, no es veia res quan la fusta era un pèl més gruixuda i, conforme he anat rascant, ha sortit cada més i s'ha anat fent més gros fins a convertir-se en el que veieu.

Com que aquest violí és per regalar (i sé de nona tinta que passarà bona part de la seva existpencia decorant un piano) vaig pensar en deixar-ho així i va que xuta però al final vaig decidir que era una bona manera de fer invents i/o descobrir coses noves.

Aquesta és la pinta que té per la part interior, gairbé no es veu res, només una petita corbeta que fa veta

De miracle no vaig llençar els trocets de fusta sobrant de quan vaig tallar la forma de la tapa _(deu ser perquè era estiu i no necessitava llenya!!)

Vaig estar remenant pel cub on llenço les fustes que em sobren i en vaig trobar 3 ó 4.

Els vaig anar retallar en trocets petits que més o menys tinguessin el mateix ample de veta que el del troç en discòrdia.

Aquí podeu veure molt clarament com vaig anar comparant gruixos, aquest hi anava de perles.

I aquí el tenim presentat

Amb un regle metàlic em faig una guia per passar el cutter

Forat encerclat per talls de cutter"

Amb un enformador petitet buido sense arribar a atravessar la fusta del tot.

Aqui veieu com queda de 'cucu'

Ara falt retallar més petita la fusteta , presentar-la, ajustar-la mol lentament i anar comprovant que hi encaixi bé.

Ar fal

De moment queda 'estupenduu!'

I o queda més que encolar i peça finiquitada

Encolda i seca ara toca pulir la tapa

Després d'una quanta estona i amb paciència de lutier aconsegueixo aquest resultat, no és el que m'esperava (és pitjor) però queda froça bé.

Com a propina us deixo unes fotos del meu ultim violií acabat, també és un 1/2, també és per raglar i també està fet íntegrament amb fustes de casa meva, el resultat de les quals és gratament positiu!!

Comentaris (4)14-10-2014 00:41:51

35.-Costella

És el nom que es dona a la espallera que s'utilitza per aguanter el violí horitzontalment i de forma cómoda, de fet el violí s'aguanta sense que l'agafis amb les mans i per, tocar.lo (en el meu cas rascar-lo), és molt més cómode que només amb la barbada.


Doncs bé, com que la paret de la meva habitació es va omplint de quincalla cada vagada més i per no haver de desmontar i montar cada vegada el violí que vull rascar vaig decidir que em faria ua espatllera per cada un dels que vagi fent, això si, poc a poc.

Docs aquí la primera:

Agafo un retall d'auró que va sobrar del tall del fons del violoncel i li retallo la forma d'una espatllera que tinc que em van regalar.

Amb el ribotete li dono una forma convexa a la part superior i cóncava a la superior, per tal de doner-li una mica de curvatura i s'adapti millor a la forma de l'espatlla.

Amb les ganivetes l'alliso, la planejo i la deixo ben pulideta i maca.

Així de bonica ha quedat.

Li marco la base de les abraçaderes que vaig comprar per internet a una casa de música quan em va sorgir la idea de fe-me les espatlleres

Comque l'extrem és rodó, perquè em quedi la forma del contorn que rebaixaré per allotjari e peu de l'abraçadera, el marco amb una gúbia rodona. La resta del contorn marcat del peu, el marcaré amb un cutter i d'aquesta manera em quedarà el contorn ben definit per començar a buidar.

Vaig buidant amb diverse eines fins que el peu s'hi allotji bé.

Més o enys així és com queda:

Presento les abraçaderes per veure com queda i comprobo que realment l'amor existeix.

El procés d'envernisat no us l'he posat perquè no us vul aborrir.

Aquesta vegada he utilitzat un vernís amb ase d'algohol fet per mi fa temps que oirta própoli d'abelles, goma màstic i resina d'elemí, tot natural (sens parabens ni colorants artificials :-) i queda realment estupendu!

Els vernissos al alohol són més dificils d'aplicar que no pas els de base d'oli (els que faig servir pels violins). Aquest, concretament el vaig fer per envernissar el primer violí el resultat del qual va ser un desastre). Aquest vernisos són més complicat sd'aplicar perquè la capa s'asseca enseguida (l'alcohol s'evapora molt ràpid) i llavors, si no vigiles, et queden les marques del pinzell, apart d'això, l'alcohol nou que poses en la capa que estàs aplicant dilueix el vernis de la capa anterior que ja estava sec creant un 'cristu' considerable. És per això que se n'ha de saber (i el motiu pel qual em vaig passar al oli).


Les avantatges d'aquest vernís són que: és molt fàil de fer i no és tòxic (no has de fondre resines ni bullir olis), asseca molt ràpid (pots anar donant capes en dues hores més o menys (amb l'oli cada 4 ó 5 dies una capa) i és molt més fàcil de pulir (queda un acabat molt brillant i suau).

Com que la meva espatlla (com la major part del meu cos) està composta íntegrment d'ossos, necessitaré posar-hi una espumeta. Aquesta que poso la vaig comprar per un dels invents que tinc en producció i que, quan acavi, ja penjaré (encara trigaré una mica).

Sé, per l'experiència que tinc amb auest altre invent, que costarà de tallar amb el cutter i no acavarà de quedar bé, però és lo únic de que disposo ara mateix.

Efectivament ha quedat un xurru, l'espuma, però fa la seva funció.

I aquí l'espatllera o costella acabada, eh que és bonica?...


En aquesta altra foto es pot veure, a dalt, els principis del següent inventillo que estic fent, ja quasi el tinc acabat....

Comentaris (1)29-03-2014 10:06:57

34.- Aprofitant l'spessimetro per altres coses

Doncs avui enlloc de posar el filet a la tapa de l'últim violí que he montat i ja probat, m'he dedicat a aprofitar l'espessímetre que vaig fer ahir per una altra funció.

Feia temps que em rondava pel cap de fer una espècie de suport que em subjectés el violí mentre l'envernissava ja que sempre ho he fet agafant-lo amb una mà i amb l'altra posava el vernís. Volia que fos algo senzill, en forma de 'U' per recolzar-hi el violí, i com que l'espessímetre té exactament aquesta forma he decidit adaptar-li un 'kit' d'envernissament :-)

Començo a tallar les peces que faran de suplement, poso aquestes fotos perquè veieu com tallo la fusta, quines màquines faig servir, di no tingués la sera de cinta ( a la foto) no hauria fet res d'això, perquè tallar tot això a mà seria un pal.

Aquí un detall de com vaig fer els encaixos de l'espessímetre, encaixos que ara també faré

Aquesta és la pulidora de cinta, deixa un resultat molt bó, fa molt poc que la tinc i és d'aquelles màquines per culpa de les quals et surt més panxa, ja que deixes de passar-te unes quantes hores fent anar els bíceps pulint a mà.

Aquí la primera extensió de l'invent

Enganxo una barilla de fusta de faig i li faig punta amb la maquineta que em vaig fer fa temps.

La poso a la primera extensió la qual serà la part que acollirà el cul del violí.

Deixo que tingui una mica de moviment perquè sigui més fàcil de posar-lo i treu-re'l

Ara vaig a per la segona extensió, la que al final acollirà el cap.

Ja ens podem fer una idea de la meva idea :-)

No hase falta yo digo nada más...

És important que el violí pugui girar 360 graus per poder arribar a tota la superfície a envernissar.

Abans d'acabar he decidit que, per no tenir tantes coses desperdigades per tot arreu, faŕe que tot el conjunt quedi recollit i juntet per posar-lo a dormir.

Inserto dos pirulus a la base de l'espessimetre on hi enganxaré les dues extensions que he fet.

Aquí la màquina ja acabada i llesta per anar a dormir.

Comentaris (1)09-03-2014 21:42:46

33.- Spessimetro a batimento

Després d'una llarga letàrgia blogera he decidit penjar un invenillo que vaig estar fent ahir, estva una ica aborrit i sempre m'havia fet gracia tenir aquest aparell amb el que els senyors cremonensis de la època marcaven els plats per anar arrencant la fusta durant el desvas i deixar-los llestos per acavar d'afinar-los-

Spessimetro a batimento és el nom italià per anomenar a aquesta simple màquina que el que fa és punxar el plat a un determinat gruix per després, amb la gúbia, treure la fusta fins el punt on ha deixat el punxó, d'aquesta manera no has d'estar constament mesurant el gruix del plat per no passar-te treient material.

El model no me l'he inventat jo sino que le agafat d'un paio del youtube que és un crac de veritat, es diu Davide Sora i és d'aquells del qual es pot aprendre mol , sobretot de tecnica (perquè de secres no en dirà ni un).

El que s'ha et ell està basat en el que hi ha en el museu de cremona fet per il signore,

Començo:


He comprat les fustes, mal que me pese, al Bauhaus, vaig anar-hi amb la intenció de comprar uns sarjantets que necessitava, vaig veure les fustes, vaig veure que m'encaixaven perfectament i no em vaig poder resistir (cadascaú té les seves debilitats)

Les marco per tallar-les:

He de conformar una forma rectangular on, en un extrem hi tindrà un eix per on podrà girar la barra superior y a l'altre una forquilla aquesta barra haurà d'encaixar quan sigui baixada.

La forma final tindrà una pinta així però una mica més el.laborada:

Marco a la pala (la barra superior) el punt on tindrà l'eix de otació:

Amb la serra de cinta rebaixo l'extrem de manera que em quedi una part rebaixada de menys gruix perquè pugui encavir-se en la forquilla de l'eix de rotació. L'arrodoneixo, perquè pugui girar sense topar, amb una pulidora de banda (que em vaig comprar fa poc :D)

Acabat l'eix de la pala vaig a pel primer suport vertical que serà el que contindrà l'eix sobre el que rotarà la pala. Els talls els faig amb la serra de cinta també. No tin fotos perquè necessito les dues mans per fer-la anar.

Aquí acavada i llesta per posar-la a la barra inferior i acavar de confeccionar l'eix de rotació.

Ja he probat l'eix i veig que la pala no pot gira perquè toca al girar per això he de rebaixar una mica més el gruix de la pala en aquest punt,; marco la zona que he de rebaixar amb un compàs .

El rabaix l'he fet amb un tepant vertical on en lloc d'una broca li he posat una fresa petita. El resultat queda molt macu (com diem els de barcelona).

Aquí el conjunt de l'eix montat i probat.

Ara enganxo el suport vertical de l'eix a la barra inferior, ho faig amb un berbiquí perquè queda més 'cool'

Abans i després d'enganxar les dues peces confirmo que estiguin ben escairades.

Com que ja puc fer girar la pala començo a fer l'altre extrem, en aquest hi haurà un altre suport vertical també en forma de forquilla però en la qual s'hi inserirà la pala i farà de tope de baixada. en el punt d'inserció, la pala, tindrà també un rebaix de gruix, per això, per marcar on haurà d'anar i la forma que tindrà aquest rebaix faig aquest inventillo. enganxo un llapis a la perifèria del suport forquilla, presento tot el conjunt i faig girar la pala de forma que el llapis la marqui.

D'aquesta manera em queden dues marques (canviant el llapis de lloc) que seran entre les quals hauré de fer el rebaixat.

Marco a on hauré d'inserir el suport de forquilla a la base i faig el mateix procediment d'abans per unir les dues parts, no el repeteixo perquè ja debeu estar badallant.

En aquesta foto es pot veure el regruixament del que parlava abans i tota la pala acabada

Com que ja tinc tota la fusta acabada la puleixo perqupe no quedin es cantos vius i per deixar-la més maca.

Heus aquí la fusta;

Ara la ferralla: necessitaré una base sobre la que punxar i un punxó, la base la faré amb un cargol d'aquells que tenen el cap com arrodonit i tenen una part quadrada per inserir-los a la fusta i picant es quedin més o menys enclavats, a mi em servirà el cap arrodonit com a base on recolzar el plat que estic punxant.

Primer faig el forat on anirà la base i segons aquest faré el forat a la pala on anirà el punxó.

El punxó el faré amb un troç de barilla roscada on li faré una punta ben esmolada amb una mola.

Aquí el teniu:

Fotu el punxó el forat que he fet per a la base, l'apreto perquè quedi recte i m'asseguro que estigui totalment perpendicular a la base.

Punxo la pala per marcar on haurà d'anar el forat pel punxó.

Aquí teniu el foradet

Faig el forat a 6mm. però, per la part de sota, faig un forat una mica més gran, de 8mm, per inserir-hi a pressió una femella del mètric de la barilla del punxó.

Aquesta femella haaurà de quedar pressionada i no moure's, estaria bé que estigués enganxada amb cola per assegurar que no es mogui mai, l'objectiu daquesta femella és poder girar el punxó perquè pugi i baixi i, d'aquesta manera, ajustar-lo per col.locar.lo a la mida que vull.

Els sistema és aquest, complicat oi?.


La palometa de la part superior és per apretar el punxó perquè no es mogui, desapretant la palometa i girant el punxó sobre la femella fixada a sota podré graduar la mida a la que vulgui, quan ja la tinc apreto la palometa i així no se'm mou el punxó.

Pr acabar faig dos foradets per poder posar sarjantets i agafar tota la màquina.

I aquí està acabada;

Comentaris (3)09-03-2014 11:25:26

32.- Violins fets per mi

EL PRIMER:

EL SEGÓN:

EL TERCER (ja el coneixeu):

EL QUART (en procés):

Comentaris (6)26-09-2013 23:34:42

31.- Final de l'aventura

Aquest dissabe ja l'entrego però abans he d'acabar de montar-lo.

Encara no tocaria perquè el vernís no està sec del tot (encara que ho sembli), un mes més assecant-se li aniria de perles.

Preparo el pont perquè s'adapti a la perfecció a la curvatura de la tapa. El pont va situat entre les efes a l'alçada de la ratlleta del mig d'aquestes.

Amb paper de vidre finet el vaig rascant perquè agafi la forma

Ara ja es pot posar l'ànima, utilitzo un posa ànimes que vaig comprar fa temps, que consta d'un extrem amb una punxa i l'altre amb una creueta per, una vegada tinguis l'anima aguantada a dins, rectificar la posició d'aquesta.

Així és com queda (després de7 ó 8 intents). L'ànima és d'avet i, si es pot, es fa servir la mateixa fusta de la tapa. És convenient que tingui la veta molt junta i que aquesta quedi paral.lela a les vetes de la tapa.

L'ànima ha de recaure a 1mm. endins de la pota del pont. Per mirar que estigui bé i/o moure-la en cas que no, utilitzo un regle de plàstic flexible (de propaganda de no sé on)

Es pot comprobar que està al lloc perfecte ;)

l'últim treballet que queda és marcar les ratlletes on assentaran les cordes perquè no marxin de costat i llestos.

Aquí queda feta la obra apunt per entregar.

Donca aquí s'acaba l'aventura , dissabte l'entrego i a per alguna altra cosa.

Ja tinc varis projectes en ment, 'hi ha un de gros (que de fet ja he començat) i algun de petitet (que també he començat).

Aniré penjant més coses al blog, no el deixo tancat però no sé què fer, si tancar aquest blog i obrir-ne un de nou perquè les coses que vagi fent ja no s'encaviran sota el títol d'aquest, perquè no seràn de la pròpia construcció del violí.

A veure si m'ajudeu a decidir-me,

De moment us penjo una foto e la que s'intueix el que estic começant.....

Comentaris (3)26-09-2013 00:52:53

30.- Acabat del mànec.

És una de les coses que més m'ha costat de trobar, com s'acaba el mànec.

Al final de molt escudrinyar he sabut que es tinta amb algun tipus de tint natural i no es vernissa (aixo ja ho sabia),

El tint que es pot posar és arrel de xicòria torrada i bullida amb aigua que dona un color tipus cafè a la flama de l'auró.

Així ho he fet, he aconseguit xicòria, que pot servir de substitut del cafè (sense cafeina) perquè té el mateix sabor, a una herboristeria de la plaça reial de barcelona. És careta, 7,5€ el pot però a mi em pot durar molt de temps.

La poso en un morter i la molc una mica perquè es barreji bé amb l'aigua quan bulli.

La poso a bullir i mentre espero puleixo el mànec amb paper de vidre.

La mescal bullida ha de quedar com una pasta, no líquida perquè la pasta tenyeix millor que no pas el líquid.

Una foto del mànec en blanc.

I aquí ja tenyit, es pot fer amb el dit però us quedarà negre durant un dia.

Finalment el puleixo una mica amb pasta de pulir i l'acavo amb dues o tres capes d'oli de llinosa pur que farà que quedi una superfície més llisa.

Comentaris (5)22-09-2013 16:48:22

Pàgines: 12345  <>