login
Inicia sessió

register
Registra't

Construcció d'un violí

9.-Fons 1: Ensamblatge i filetejat

Ja m'ha arribat la fusta pel fons. És una fusta molt bona, té un assecat de 10 anys i un bon flamejat.

La fusta usada en els fons dels violins és la mateixa que pels aros i pel mànec, auró.

Fons: 100€

No és gens barata i és important que sigui bona, es diu que el fons és que dona potència de so al violí.

Començo reduïnt l'extrem del cantó per on uniré els 2 troços (igual que he fet amb la tapa) perquè no hagi de riotejar tant perquè em quedin completament llisos.

Amb el ribot molt ben esmolat, alliso la superfície de la base de la unió de les dues peces i hi situo l'estructura dels aros per marcar els foradets que faran de guia perquè no m'equivoqui al enganxar el fons als aros.

Trepano els foradets igual que vaig fer amb la tapa, vigilant que quedin ben perpendiculars i rectes.

Amb el cos encar amb els sarjants marco el contorn del cos a la tapa i pinto el contorn que tindrà aquesta amb el sistema de l'arandela,

Retallo el contorn amb la serra de cinta, manualment em nego peruquè és una fusta bastant dura i em fa predre la paciència.

Una vegada retallat huria de llimar el contorn per acavar-lo d'adaptar a la seva figura però, com que la fusta que he aconseguit era molt gruixuda, em queden unes parets a llimar massa bèsties i per això prefereixo rebaixar tot el conjunt fent més prims els extrems i, d'aquesta manera , em costarà menys de llimar-los per acavar de donar la forma definitiva.

Ara toca allisar el perímetre a 8mm, d'ample i 4mm d'alt per traçar el camí del filet.


Amb el camí plà i traçat començo a filetejar amb el gramil que em vaig fer fa temps.

Est`fet d'alumini i les fulles són del leroy merlin adaptades pel gramil.

Amb el gramil marco el traçat i amb un cutter el faig més profund, s'ha d'anar amb molt de compte i paciència, Després, amb un buidador de vetes, trec la fusta de dins del traçát formant un canalet.

La profunditat de la canaleta ha de ser d'almenys 2mm., que és l'ample del filet, perquè després d'enganxar-lo en rebaixarem la profunditat perquè les vores del plat quedin una mica còncaves, cosa que el fa més bonic.

El filet decora i alhora para les possibles esquerdes que es puguin produïr (especialment a la tapa)

Comentaris (0)23-06-2013 17:29:30

8.- Tapa 3: efes i barra harmònica

Doncs el procediment per saber quines efes habia d'utilitzar ha estat el mateix que durant tot el procés, les he reduit d'unes d'un violí 4/4 i el que ha sortit és això:

El material el trec amb un cutter amb una fulla primeta i les remato amb una mica de paper de vidre enganxat en alguna superfície rodona, en aquest cas la xeringa d'insulina del meu gat :-)

El lloc on he de colocar les efes el sé gràcies al full amb les mesures que vaig obtenir els primers dies, que em diu on s'ha de colocar el centre d'aquestes (que és on anirà allotjat el pont) i la distància entre els forats superiors, amb aquestes dades ja sóc capaç d'ubicar-les.

Amb les efes quasi acavades, em dona la sensació que no les acabo mai perquè les estic constantment retocant (signe inequívoc de la follia soa la qual estic avocat) començo a perfilar la barra harmònica.

Longitud: 240mm.

Gruix: 4mm.

Alçada al pic més alt: 9mm.

Ben bé o sé perquè serveix, però pel que he llegit serveix per aguantar la pressió de la pota esquerra del pont i alhora transmet la vibració per la tapa. Personalment crec que també és una eina per reafinar la tapa (la vibració de la tapa) degut a la caiguda de freqüència que pateix al inserir les efes.

Convé que sigui del material més sec i menys pesant que tinguem.

En el meu cas utilitzo una barra amb un espaiat elevat entre les vetes, perquè és la que tenia per allí i sembla bona.

Antigament les barres armòniques es treien de la material sobrant de la tapa.

Començo fabricant la barra a les mides establertes i adaptant-la a ull a la tapa.


Marco la forma de la base on anirà allotjada amb una arandela.

Ja queda més o menys llesta per anar afinant la superfície de contacte de la barra amb la base , la qual he de ser total i sense espais que no quedin tocant.

Per aconseguir que el contacte sigui de tota la superfície inferior el que faig és posar unes fustetes, que després treuré, que em serviran de guia per allotjar la barra encara no pulida, entremig de les fustetes hi posaré paper de vidre de forma que pugui posar la barra a sobre i anar rascant-a a sobre el parper de vidre que tindrà la forma de la base.

Vaig movent la barra per sobre el paper amb moviments molt lleugers però apretant perquè em vagi llimant el material de la barra que està en contacte amb la superfície. Quan tota el paper quedi marcat de pols vol dir que tinc contacte amb tota la superfície inferior de la barra i la base de la tapa.

una vegada aquí treuré el paper de vidre i colocaré la barra directamet a sobre la tapa a veure què tal encaixen.

Finalment, després d'afinar el plat, la barra queda així.

Comentaris (2)23-06-2013 17:11:25

7.- Tapa 2: buidat interior i calibrat

Amb la forma exterior de la tapa enllestida (i ben llisa i pulida) començo el buidat interior; giro la tapa, l'adapto a la meva plantilla de subjecció i comneço a escarvar amb gubies i després a allisar (a grosso modo) els canals deixats per les gúbies.

Tot això ho he de fer sense passar-me del gruix que ha de tenir, que en el cas que m'ocupa és:

Gruix general: 2,2mm.

Gruix a l'anima: 2,5mm.

Gruix als vèrtexs: 3mm.

El procediment és anàlog al que he fet amb l'arquejat, 1er gúbies, 2on ribotets, 3er rasquetes.

Quan estic molt aprop del gruix final he de passar dels ribotetes a les rasquetes que em permeten treure material molt poc a poc, a décimes de mm. o menys per passada i, d'aquesta manera, controlar que no em passi del gruix que ha de tenir la tapa.

Per controlar això precisament em vaig fer ja fa temps aquest micometre casolà:

Realment no fa falte res més, es tracta d'un peu de rei de plàstic adaptat a una forma que em permeti mesurar els gruixos a tot el llarg dels plats.

Amb el meu micròmetre casolà constantment medeixo els gruixos de tot arreu per anar afinant la tapa, El procés d'afinació no l'explicaré perquè és llarg i tediós però estracta d'anar mesurant la freqüència amb la que vibra la tapa fins a assolir la freqüència que es vol.

Fins aquí el procés de desvast i afinació, ara ja podem foradar les efe's.

Comentaris (1)11-06-2013 00:58:57

6.-Tapa 1 : ensamblatge i arquejat

Mentre s'asseca tot l'entremat de contraaros aprofito per començar la tapa.

La fusta utilitzada és d'avet (picea abies), la tapa, per mi, és la responsable bàsica de la sonoritat de l'instrument acavat, és per aixó que convé triar una fusta bona.

Les millors fustes per tapes provenen d'arbres que hagin tingut un creixement lent (i per tant les vetes estiguin molt juntes). Es poden trobar tapes èr internet. Jo les compro a Cremona tools, abans les comprava a Madinter però han deixat de tenir-ne, sembla que estiguin més per les guitarres

www.cremonatools.com

www.madinter.com

Preu de la tapa: 50€ (iva inclòs) + preu del transport

La tapa està conformada per dues peces undies entre si pel mig, del tronc de l'avet d'en fa un tall radial en forma de pastís, aquest tall es parteix pel mig i s'en fan dos troós que s'enganxaran amb cola per l'extrem formant una 'teuladeta'. Això es fa per mantenir la simetria i que els dos cantons de la tapa vibrin de manera similar.

Lo primer, doncs, és allisar del tot l'extrem per on s'uniran les dues parts i que quedin perpendiculars a la base plana de cada part.

agafo la tapa amb un sarjant a sobre d'una base plana elevada de la taula per poder recolzar el ribot a la taula i passar-lo per l'extrem de forma que, al treure el material amb el ribot, em deixi aquesta superfície perpendicular al terra de la taula, i per tant, perpendicular a la base de la fusta.

Una vegada encaixen els dos extrems de cada fusta a unir (sense que hi passi llum pel mig mirant acontrallum la unió), em fabrico una mini estructura improvisada per enganxar-los, fixo una de les parts per després apretar l'altra a aquesta fixada. ho faig aix-i perquè sempre s'em mouen molt les dues fustes si les enganxo directament, sense fer aquesta mini estructura.

Aquí es pot observar la 'tauladeta' que queda al unir els dos troços de fusta que conformaràn la tapa.

Finalment l'engaxem amb sarjants llargs

Una vegada enganxades les dues parts alliso la part plana, que serà on marcaré la silueta de la tapa.

Planto la base i faig coincidir el centre amb la linia central de la junta. Marco l'extrem superior i inferior.


Marco una petita marca a 2 mm. cap al'interior de la ratlleta dels exxtrems (amb una broca del 2) amb la intenció de fer-hi un doradet (em servirà despŕes alhora d'encolar tapa i unera

Utiitzo una fusteta amb un foradet ja recte que em guiarà alhora de fer el el forat a la tapa

Agafo el contorn fort amb els sarjants i forado, també marco la linia del contorn de la tapa, basant-me en el contorn dels aros que ja tinc fet i utilitzant una arandel.la per marcar a una distància constant el d'auest.

Retallo amb la serra de cinta (val molt la pena tenir-ne una)

Es poden observar els forats fets aneriorment.

Ara tocaria llimar el perfil que ha quedat de serrar-lo per ajustar-lo al que hem marcat, però preferixo desvastar i deixar els extrems de tot el perímetre més prim de manera que no hagi de llimar tant. Això ho faig amb gúvies:

I ja tenim el perfil de la tapa. ara toca repassar el contorn i deixar-lo a la forma que he marcat amb el llapis enteriorment.

Amb llimes i paper de vidre repasso el contorn per deixar-lo a la seva forma definitiva.

Adapto el meu motllo amb el que faig els violins normals per a poder utilitzar-lo amb aquest tant petit.

Começo a fer el canal a on anirà el filet

Aquí poso un detall del canal, després de marcar amb el gramil l'haig d'anar ent profund amb un cutter finet i amb molt de compte de mantenir-ne sempre els dos costats paral.lels.

Ja tinc fet el canal, aquí es pot veure el gramil que em vaig fer en el seu dia ja que un de normal costa uns 50€.

També, una vegada fet del tot el canal, preparo i dono forma al filet perquè encaixi als punts on s'uneixen i quedi maco.

Abans d'encolar-lo al canalillo el poso per veure que queda tot bé i perquè vagi agafant la forma.

En aquest cas el filet és de fibra perquè és més fàcil de treballar i no cal aplicar-hi calor per doblegar-lo.

Filet: 3€ + enviament (comprat a cremona tools)

Aquí tenim el filet enganxat. S'ha d'enganxar amb cola calenta per si s'hagués de desencolar .

Mentre s'asseca la cola (6 horetes) vaig fent les plantilles per l'arquejat.

El que he fet ha sigut el mateix de sempre, agafar els planols d'un 4/4 i reduir-los amb l'ordinador.

Els imprimeixo, els encolor a un suport rígid i els tallo amb la serra de cinta:

Una vegada seca la cola ja començo a desvastar (primer fort i mica en mica amb més cuidado) seguint la forma de les plantilles.

Primer sempre faig la longitudinal (la més llarga) i dspŕes les 5 altres, ho faig així perquè la longitudinal és la que em marcarà l'alçada a la que hauran d'anar les altres.

quan he acavat li passo una mica un ribotet per allisar totes les irregularitats que surten al desvastar amb les gúbies:

Quan ja està més o menys llis és quan comenó a passar una rasqueta amb forma per anar pulint'-ho tot:

Amb el tacte pots anar veient les diferències entre els dos costats de la tapa.

Amb diferents rasquetes de diferents formes i una mica de paciència i amor per la feina podem aconseguir un arquejat final ben fi i llis.

Al de la foto següent li falta una mica per pulir , amb una llum de costat es poden apreciar els petits defectes que amb llum natural no s'aprecien:

I fins aquí l'arquejat o bombatura exterior ara començarem la part interior.

Comentaris (0)02-06-2013 23:14:52

5.-Contraaros

Els contraros són unes petites tires de fusta que serveixen per donar rigidesa a la forma arrodonida dels aros (sobretot per quan treus el motllo) i que donen més superfície de contacte per quan s'enganxin les tapes.

Per un violí 1/2 han de ser:

Gruix: 1,5mm.

Ample: 5mm.

De moment només faig els contraros del fons ja que serà la primera de les tapes que enganxaré.


Faig el canal als tacs per a encavir-hi els extrems dels aros de les 'C's', aquests, van situats a l'interior dels tacs per donar més força a tot el conjunt .

Escalfo una plomada de ferro que tinc per doblegar els contraaros els quals els he posat en remull una estona abans.

Amb la plomada ven calenta i el contraaro remullat, el doblego com si res i li dono una mica la forma interior dels aros.

Els encolo amb cola calenta i els apreto amb pinces perquè s'enganxin a la estructura dels aros.

Demà, quan estiguin secs retiro les pinces, miro co han quedat i puleixo la superfície creada amb la taula de paper de vidre.

Comentaris (3)02-06-2013 22:54:58