login
Inicia sessió

register
Registra't

Construcció d'un violí

35.-Costella

És el nom que es dona a la espallera que s'utilitza per aguanter el violí horitzontalment i de forma cómoda, de fet el violí s'aguanta sense que l'agafis amb les mans i per, tocar.lo (en el meu cas rascar-lo), és molt més cómode que només amb la barbada.


Doncs bé, com que la paret de la meva habitació es va omplint de quincalla cada vagada més i per no haver de desmontar i montar cada vegada el violí que vull rascar vaig decidir que em faria ua espatllera per cada un dels que vagi fent, això si, poc a poc.

Docs aquí la primera:

Agafo un retall d'auró que va sobrar del tall del fons del violoncel i li retallo la forma d'una espatllera que tinc que em van regalar.

Amb el ribotete li dono una forma convexa a la part superior i cóncava a la superior, per tal de doner-li una mica de curvatura i s'adapti millor a la forma de l'espatlla.

Amb les ganivetes l'alliso, la planejo i la deixo ben pulideta i maca.

Així de bonica ha quedat.

Li marco la base de les abraçaderes que vaig comprar per internet a una casa de música quan em va sorgir la idea de fe-me les espatlleres

Comque l'extrem és rodó, perquè em quedi la forma del contorn que rebaixaré per allotjari e peu de l'abraçadera, el marco amb una gúbia rodona. La resta del contorn marcat del peu, el marcaré amb un cutter i d'aquesta manera em quedarà el contorn ben definit per començar a buidar.

Vaig buidant amb diverse eines fins que el peu s'hi allotji bé.

Més o enys així és com queda:

Presento les abraçaderes per veure com queda i comprobo que realment l'amor existeix.

El procés d'envernisat no us l'he posat perquè no us vul aborrir.

Aquesta vegada he utilitzat un vernís amb ase d'algohol fet per mi fa temps que oirta própoli d'abelles, goma màstic i resina d'elemí, tot natural (sens parabens ni colorants artificials :-) i queda realment estupendu!

Els vernissos al alohol són més dificils d'aplicar que no pas els de base d'oli (els que faig servir pels violins). Aquest, concretament el vaig fer per envernissar el primer violí el resultat del qual va ser un desastre). Aquest vernisos són més complicat sd'aplicar perquè la capa s'asseca enseguida (l'alcohol s'evapora molt ràpid) i llavors, si no vigiles, et queden les marques del pinzell, apart d'això, l'alcohol nou que poses en la capa que estàs aplicant dilueix el vernis de la capa anterior que ja estava sec creant un 'cristu' considerable. És per això que se n'ha de saber (i el motiu pel qual em vaig passar al oli).


Les avantatges d'aquest vernís són que: és molt fàil de fer i no és tòxic (no has de fondre resines ni bullir olis), asseca molt ràpid (pots anar donant capes en dues hores més o menys (amb l'oli cada 4 ó 5 dies una capa) i és molt més fàcil de pulir (queda un acabat molt brillant i suau).

Com que la meva espatlla (com la major part del meu cos) està composta íntegrment d'ossos, necessitaré posar-hi una espumeta. Aquesta que poso la vaig comprar per un dels invents que tinc en producció i que, quan acavi, ja penjaré (encara trigaré una mica).

Sé, per l'experiència que tinc amb auest altre invent, que costarà de tallar amb el cutter i no acavarà de quedar bé, però és lo únic de que disposo ara mateix.

Efectivament ha quedat un xurru, l'espuma, però fa la seva funció.

I aquí l'espatllera o costella acabada, eh que és bonica?...


En aquesta altra foto es pot veure, a dalt, els principis del següent inventillo que estic fent, ja quasi el tinc acabat....

Comentaris (1)29-03-2014 10:06:57

34.- Aprofitant l'spessimetro per altres coses

Doncs avui enlloc de posar el filet a la tapa de l'últim violí que he montat i ja probat, m'he dedicat a aprofitar l'espessímetre que vaig fer ahir per una altra funció.

Feia temps que em rondava pel cap de fer una espècie de suport que em subjectés el violí mentre l'envernissava ja que sempre ho he fet agafant-lo amb una mà i amb l'altra posava el vernís. Volia que fos algo senzill, en forma de 'U' per recolzar-hi el violí, i com que l'espessímetre té exactament aquesta forma he decidit adaptar-li un 'kit' d'envernissament :-)

Començo a tallar les peces que faran de suplement, poso aquestes fotos perquè veieu com tallo la fusta, quines màquines faig servir, di no tingués la sera de cinta ( a la foto) no hauria fet res d'això, perquè tallar tot això a mà seria un pal.

Aquí un detall de com vaig fer els encaixos de l'espessímetre, encaixos que ara també faré

Aquesta és la pulidora de cinta, deixa un resultat molt bó, fa molt poc que la tinc i és d'aquelles màquines per culpa de les quals et surt més panxa, ja que deixes de passar-te unes quantes hores fent anar els bíceps pulint a mà.

Aquí la primera extensió de l'invent

Enganxo una barilla de fusta de faig i li faig punta amb la maquineta que em vaig fer fa temps.

La poso a la primera extensió la qual serà la part que acollirà el cul del violí.

Deixo que tingui una mica de moviment perquè sigui més fàcil de posar-lo i treu-re'l

Ara vaig a per la segona extensió, la que al final acollirà el cap.

Ja ens podem fer una idea de la meva idea :-)

No hase falta yo digo nada más...

És important que el violí pugui girar 360 graus per poder arribar a tota la superfície a envernissar.

Abans d'acabar he decidit que, per no tenir tantes coses desperdigades per tot arreu, faŕe que tot el conjunt quedi recollit i juntet per posar-lo a dormir.

Inserto dos pirulus a la base de l'espessimetre on hi enganxaré les dues extensions que he fet.

Aquí la màquina ja acabada i llesta per anar a dormir.

Comentaris (1)09-03-2014 21:42:46

33.- Spessimetro a batimento

Després d'una llarga letàrgia blogera he decidit penjar un invenillo que vaig estar fent ahir, estva una ica aborrit i sempre m'havia fet gracia tenir aquest aparell amb el que els senyors cremonensis de la època marcaven els plats per anar arrencant la fusta durant el desvas i deixar-los llestos per acavar d'afinar-los-

Spessimetro a batimento és el nom italià per anomenar a aquesta simple màquina que el que fa és punxar el plat a un determinat gruix per després, amb la gúbia, treure la fusta fins el punt on ha deixat el punxó, d'aquesta manera no has d'estar constament mesurant el gruix del plat per no passar-te treient material.

El model no me l'he inventat jo sino que le agafat d'un paio del youtube que és un crac de veritat, es diu Davide Sora i és d'aquells del qual es pot aprendre mol , sobretot de tecnica (perquè de secres no en dirà ni un).

El que s'ha et ell està basat en el que hi ha en el museu de cremona fet per il signore,

Començo:


He comprat les fustes, mal que me pese, al Bauhaus, vaig anar-hi amb la intenció de comprar uns sarjantets que necessitava, vaig veure les fustes, vaig veure que m'encaixaven perfectament i no em vaig poder resistir (cadascaú té les seves debilitats)

Les marco per tallar-les:

He de conformar una forma rectangular on, en un extrem hi tindrà un eix per on podrà girar la barra superior y a l'altre una forquilla aquesta barra haurà d'encaixar quan sigui baixada.

La forma final tindrà una pinta així però una mica més el.laborada:

Marco a la pala (la barra superior) el punt on tindrà l'eix de otació:

Amb la serra de cinta rebaixo l'extrem de manera que em quedi una part rebaixada de menys gruix perquè pugui encavir-se en la forquilla de l'eix de rotació. L'arrodoneixo, perquè pugui girar sense topar, amb una pulidora de banda (que em vaig comprar fa poc :D)

Acabat l'eix de la pala vaig a pel primer suport vertical que serà el que contindrà l'eix sobre el que rotarà la pala. Els talls els faig amb la serra de cinta també. No tin fotos perquè necessito les dues mans per fer-la anar.

Aquí acavada i llesta per posar-la a la barra inferior i acavar de confeccionar l'eix de rotació.

Ja he probat l'eix i veig que la pala no pot gira perquè toca al girar per això he de rebaixar una mica més el gruix de la pala en aquest punt,; marco la zona que he de rebaixar amb un compàs .

El rabaix l'he fet amb un tepant vertical on en lloc d'una broca li he posat una fresa petita. El resultat queda molt macu (com diem els de barcelona).

Aquí el conjunt de l'eix montat i probat.

Ara enganxo el suport vertical de l'eix a la barra inferior, ho faig amb un berbiquí perquè queda més 'cool'

Abans i després d'enganxar les dues peces confirmo que estiguin ben escairades.

Com que ja puc fer girar la pala començo a fer l'altre extrem, en aquest hi haurà un altre suport vertical també en forma de forquilla però en la qual s'hi inserirà la pala i farà de tope de baixada. en el punt d'inserció, la pala, tindrà també un rebaix de gruix, per això, per marcar on haurà d'anar i la forma que tindrà aquest rebaix faig aquest inventillo. enganxo un llapis a la perifèria del suport forquilla, presento tot el conjunt i faig girar la pala de forma que el llapis la marqui.

D'aquesta manera em queden dues marques (canviant el llapis de lloc) que seran entre les quals hauré de fer el rebaixat.

Marco a on hauré d'inserir el suport de forquilla a la base i faig el mateix procediment d'abans per unir les dues parts, no el repeteixo perquè ja debeu estar badallant.

En aquesta foto es pot veure el regruixament del que parlava abans i tota la pala acabada

Com que ja tinc tota la fusta acabada la puleixo perqupe no quedin es cantos vius i per deixar-la més maca.

Heus aquí la fusta;

Ara la ferralla: necessitaré una base sobre la que punxar i un punxó, la base la faré amb un cargol d'aquells que tenen el cap com arrodonit i tenen una part quadrada per inserir-los a la fusta i picant es quedin més o menys enclavats, a mi em servirà el cap arrodonit com a base on recolzar el plat que estic punxant.

Primer faig el forat on anirà la base i segons aquest faré el forat a la pala on anirà el punxó.

El punxó el faré amb un troç de barilla roscada on li faré una punta ben esmolada amb una mola.

Aquí el teniu:

Fotu el punxó el forat que he fet per a la base, l'apreto perquè quedi recte i m'asseguro que estigui totalment perpendicular a la base.

Punxo la pala per marcar on haurà d'anar el forat pel punxó.

Aquí teniu el foradet

Faig el forat a 6mm. però, per la part de sota, faig un forat una mica més gran, de 8mm, per inserir-hi a pressió una femella del mètric de la barilla del punxó.

Aquesta femella haaurà de quedar pressionada i no moure's, estaria bé que estigués enganxada amb cola per assegurar que no es mogui mai, l'objectiu daquesta femella és poder girar el punxó perquè pugi i baixi i, d'aquesta manera, ajustar-lo per col.locar.lo a la mida que vull.

Els sistema és aquest, complicat oi?.


La palometa de la part superior és per apretar el punxó perquè no es mogui, desapretant la palometa i girant el punxó sobre la femella fixada a sota podré graduar la mida a la que vulgui, quan ja la tinc apreto la palometa i així no se'm mou el punxó.

Pr acabar faig dos foradets per poder posar sarjantets i agafar tota la màquina.

I aquí està acabada;

Comentaris (3)09-03-2014 11:25:26