login
Inicia sessió

register
Registra't

Construcció d'un violí

35.-Costella

És el nom que es dona a la espallera que s'utilitza per aguanter el violí horitzontalment i de forma cómoda, de fet el violí s'aguanta sense que l'agafis amb les mans i per, tocar.lo (en el meu cas rascar-lo), és molt més cómode que només amb la barbada.


Doncs bé, com que la paret de la meva habitació es va omplint de quincalla cada vagada més i per no haver de desmontar i montar cada vegada el violí que vull rascar vaig decidir que em faria ua espatllera per cada un dels que vagi fent, això si, poc a poc.

Docs aquí la primera:

Agafo un retall d'auró que va sobrar del tall del fons del violoncel i li retallo la forma d'una espatllera que tinc que em van regalar.

Amb el ribotete li dono una forma convexa a la part superior i cóncava a la superior, per tal de doner-li una mica de curvatura i s'adapti millor a la forma de l'espatlla.

Amb les ganivetes l'alliso, la planejo i la deixo ben pulideta i maca.

Així de bonica ha quedat.

Li marco la base de les abraçaderes que vaig comprar per internet a una casa de música quan em va sorgir la idea de fe-me les espatlleres

Comque l'extrem és rodó, perquè em quedi la forma del contorn que rebaixaré per allotjari e peu de l'abraçadera, el marco amb una gúbia rodona. La resta del contorn marcat del peu, el marcaré amb un cutter i d'aquesta manera em quedarà el contorn ben definit per començar a buidar.

Vaig buidant amb diverse eines fins que el peu s'hi allotji bé.

Més o enys així és com queda:

Presento les abraçaderes per veure com queda i comprobo que realment l'amor existeix.

El procés d'envernisat no us l'he posat perquè no us vul aborrir.

Aquesta vegada he utilitzat un vernís amb ase d'algohol fet per mi fa temps que oirta própoli d'abelles, goma màstic i resina d'elemí, tot natural (sens parabens ni colorants artificials :-) i queda realment estupendu!

Els vernissos al alohol són més dificils d'aplicar que no pas els de base d'oli (els que faig servir pels violins). Aquest, concretament el vaig fer per envernissar el primer violí el resultat del qual va ser un desastre). Aquest vernisos són més complicat sd'aplicar perquè la capa s'asseca enseguida (l'alcohol s'evapora molt ràpid) i llavors, si no vigiles, et queden les marques del pinzell, apart d'això, l'alcohol nou que poses en la capa que estàs aplicant dilueix el vernis de la capa anterior que ja estava sec creant un 'cristu' considerable. És per això que se n'ha de saber (i el motiu pel qual em vaig passar al oli).


Les avantatges d'aquest vernís són que: és molt fàil de fer i no és tòxic (no has de fondre resines ni bullir olis), asseca molt ràpid (pots anar donant capes en dues hores més o menys (amb l'oli cada 4 ó 5 dies una capa) i és molt més fàcil de pulir (queda un acabat molt brillant i suau).

Com que la meva espatlla (com la major part del meu cos) està composta íntegrment d'ossos, necessitaré posar-hi una espumeta. Aquesta que poso la vaig comprar per un dels invents que tinc en producció i que, quan acavi, ja penjaré (encara trigaré una mica).

Sé, per l'experiència que tinc amb auest altre invent, que costarà de tallar amb el cutter i no acavarà de quedar bé, però és lo únic de que disposo ara mateix.

Efectivament ha quedat un xurru, l'espuma, però fa la seva funció.

I aquí l'espatllera o costella acabada, eh que és bonica?...


En aquesta altra foto es pot veure, a dalt, els principis del següent inventillo que estic fent, ja quasi el tinc acabat....

Comentaris (1)29-03-2014 10:06:57

miquelpugamiquelpuga blog, 29-03-2014 20:48:24

això,té bona pinta...

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: