Viola d’amore 18.- Roseta

Remenant per la xarxa he comprovat que hi ha moltes violes d’amor que tenen una roseta, sembla que estigui enfocada més a les cordes simpàtiques que a les tocades ja que la roseta més o menys acostuma a tenir la mateixa amplada que la amplada d’aquestes.

Com no podia ser d’una altra manera jo també n’he volgut fer una, encara que petita. Vaig estar pensant molt de temps què fer i com fer-la. Es podia fer un cercle foradat a la tapa i fer la roseta amb una altra fusta i deprés enganxar-la per exemple. Jo he preferit fer algo senzillet i foradant directament la tapa.

És una feina bastant meticulosa, però m’hi he llançat.

Lo primer és escolli què fer-hi. Després de pensar força i mirar varis models em vaig decidir de fer algo que tingués a veure amb la meva persona, especialment en referència al meu lloc de procedència:

La creu d’occitània em va semblar perfecta.

Dels models que vaig trobar el que més em va agradar és aquesta creu una mica més estirada. El vaig haver de retocar per tal que, al foradar la tapa, no em quedés només un forat. El que vaig haver de fer és deixar unit el centre de la creu.

L’imprimeixo, l’ubico i l’enganxo a la tapa per començar a foradar-la.

Primer forado amb broques els cercles de cada extrem de la creu.

Amb una gubia perfilo la forma per tal de deixar un tall el més net possible.

Amb una mica de paciència repasso tot el disseny exterior de la creu amb gúbies.

Amb l’ajuda d’un cutter de marqueteria segueixo foradant fins que traspasso el gruix de la tapa. també m’ajudo de paper de vidre, però, com que la meva amiga Carla té una serra de marqueteria ben xula li demano que me la deixi per veure si la tècnica va millor. Efectivament va molt bé però l’avet és de dificil serrar perquè les vetes són molt marcades la serra sempre té tendència a seguir-les encara que el tall hagi de ser en diagonal respecte a aquestes.

Un parell de fotos més…